En el terme municipal de Costitx s'han trobat denou restes de jaciments arqueològics. Proporcionalment, es tracta d'un dels pobles de Mallorca amb més restes arqueològiques per quilòmetre quadrat. Són restes molt disperses, que envolten l'actual nucli urbà, i es poden estudiar diterents tipologies. Però, de tot el conjunt destaca el Santuari de Son Corró que, per les troballes que s'hi han fet, ens dóna informació dels hàbits de la població, des del temps més remots de la prehistòria fins a l'època romana.
Fou durant l'època romana que es començà el desenvolupament del conreu de la vinya i els cereals, que aniria creixent amb el posterior domini dels àrabs. Costitx formava part del juz' islàmic de Qanarusa (Canarrossa), amb Sencelles, Santa Eugènia, Santa Maria, Consell, Binissalem i Alaró. Aleshores era habitat per la tribu berber dels Zanata. De l'època musulmana hi ha poca informació, Però són destacables les troballes de ceràmica, la construcció de pous, com sa Sínia o el pou de Castell d'Amós i el creixement de terres de conreu, de l'horticultura i de la ramaderia. Així mateix, la presència creixent del lli, cànem, figuerals, garroverars, figueres de moro i ramaderia ovina féu d'aquesta àrea una zona d'alt rendiment agrícola i ramader.
Quan el 1229, Jaume I conquerí Mallorca, es trobà amb poca resistència, i en el repartiment de 1232, destinà el districte de Canarrossa al vescomte de Bearn, Gastó de Montcada. Posteriorment cedí l'alqueria de Costitx a Arnau de SantacíliaEl 1458 i'alqueria fou comprada per Bernat de Berga. Cal esmentar que desprès de la conquesta, Ferrer de Sant Martí, paborde de Tarragona, erigí Costitx en la parròquia de tot el districte de Canarrossa. Entre 1236 i 1238, Arnau de Santacília edificà la capella parroquial de Nostra Senyora de Costitx. Però la situació geogràfica de Costitx, en un extrem del districte, determinà que aviat es traslladàs el nucli parroquial a Sencelles, començant així una dependència religiosa i política respecte a Sencelles. Es mantingué la capella de Nostra Senyora de Costitx (reedificada el 1449).
Les revoltes socials dels segles XV i XVI no hi tengueren gaires repercussions. Malgrat això, pel que fa a la revolta forana de 1450, hi ha documents que posen de manifest que el terme de Sencelles hagué de pagar pels danys provocats als ciutadans. Durant tot el segle XVII foren constants les tension entre Costitx i Sencelles. Les disputes es repetiren fins que arribaren a la Cúria Eclesiàstica, que sentencià a favor de Costitx. Un any desprès s'instal.là a Costitx la reserva del Santíssim Sagrament, i se celebraren els primers baptismes, matrimonis i funerals. Aleshores el nucli urbà tenia 121 cases, a més de les disperses pels llocs de Binitat, Jornets i Ruberts.
Davant aquestes necessitats i a causa de l'increment demogràfic, era urgent la reedificació de l'església, i les obres començaren el 1695. El 15 de novembre de 1 706 les obres ja estaven acabades. La conseqüència de la Guerra de Successió entre l'arxiduc Carles d'Austria i Felip de Borbó fou el document de 1715, en qué es promulgà la rendició davant el rei Felip V, i la consegüent instauració del conegut Decret de Nova Planta, sometent així la política insular a un sistema monàrquic estrictament centralista.
A partir de la Constitució de Cadis de 1812 s'introduí un nou sistema de govern per a les institucions municipals. D'aquesta manera es produí la primera independència del poble de Costitx, respecte de Sencelles. Joan Vallespir —Dalmau— fou el primer batle constitucional. Però amb l'abolició de la Constitució, el 1814, Costitx perdé la independència. No aparegueren tensions ideològiques ni polítiques, Però sí un sentiment de desencís davant la nova situació, ja que es perderen els avanços assolits i es tornà a dependre de Sencelles.
El 1820, Costitx tornà a tenir un Ajuntament propi, arran del sistema governamental instaurat durant el període històric del Trienni Liberal. Aleshores en foren batles Antoni Vallespir —Dalmau—, Joan Vallespir —Dalmau-—i Pere Amengual —Quiam. Aquesta independència no tengué el suport de Sencelles, que al.legà motius de caràcter económic. D'aquesta manera sorgiren els dos bàndols, costitxers i sencellers, que mitjançant informes enviats a la Diputació provincial, intentaven defensar cada un la seva postura. La dècada ominosa (1823-1833) que caracteritzà el regnat de Ferran VII, suposà de nou un retorn a l'antiga situació de dependència de Costitx vers Sencelles. Però aquesta vegada les tensions entre els dos pobles foren més accentuades. El 1845 es féu una petició per formar, a Costitx, Ajuntament independent. Les insistències perduraren fins que, el 1855, la Diputació provincial concedí la divisió territorial. El dia 4 de febrer de 1858, la reina Isabel II dictà una Reial Ordre en la qual es concedia la independència municipal del poble de Costitx.
Entre 1858 i 1868 s'anaren succeint diferents intents per part de Costitx per mantenir els llogarets que envolten el poble sota els seus dominis, però finalment acabà perdent-los. El nou Ajuntament hagué d'anar a lloguer fins que el 1866 adquirí l'edifici de la Casa Consistorial. La vida política del segle XIX no tengué grans municipi de Costitx ¡ es limità a l'alternància del poder entre conservadors i liberals. Així, pacíficament s'anaren alternant en la batlia Martí Amengual Alenyar i Sebastià Amengual de Haro. L' any 1899 es formà el comitè d'Unió Republicana que a les eleccions de 1901-03 aconseguí un important nombre de vots. El 1907 es creà el Cercle d'Obrers Católics. El fet definitiu que donà la independència de Costitx, respecte de Sencelles, ocorregué el 1 91 3, quan Costitx s'erigí com a parròquia.
El 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, es funda la Unió Patriòtica de Costitx. El caciquisme, que dominà durant el període de la Restauració, va perdurar es va fer notar fins i tot en el moment d'elegir els representants locals durant la II República. El 1931, es crea el Comité Local de Costitx del Partit Republicà Federal de Mallorca. Els costitxers d'ideologia ultradretana s'organitzaren entorn del partit d'Acció Popular Agrària a Mallorca —fundat el 1933. El 9 d'abril de 1 936 es creà la delegació local de Falange Espanyola. El 19 de juliol els seguidors de l'aixecament militar s'apoderaren de l'Ajuntament republicà i fou anomenat batle Llorenç Ramis Gelabert —des Port.
Per altra banda és menester ressenyar la repressió política patida durant la Guerra Civil espanyola (1 936-39), i serveix d'exemple l'afusellament del batle republicà de Costitx Pere Vallespir —Bubo. Acabada la guerra, i amb la dictadura franquista, els antics regidors republicans s'hagueren de sotmetre a inspeccions de conducta, també els funcionaris públics i mestres que havien exercit durant la República.
Des de les primeres eleccions democràtiques locals (1979) fins a l'actualitat, Costitx ha tengut de batlessa Maria Antònia Munar Riutort; primer per Unió de Centre Democràtic —UCD— i, posteriorment, amb Unió Mallorquina —UM. Des del primer moment el Partit Popular —PP—, a l' oposició, ha estat present a l'Ajuntament de Costitx. El Partit Socialista de Mallorca—PSM— també presentà oposició durant algunes legisiatures en dècades passades, Però la representació d'aquest partit acabà dissolent-se. Aquests darrers anys, Costitx ha crescut en infraestructures municipals i modernització d'algunes ja existents. La població ha anat augmentant i també les activitats socials i lúdiques.